En plena pandèmia per coronavirus molta gent, especialment d’edat avançada, ens ha deixat sense ni tan sols poder acomiadar-nos com ens hauria agradat. El dolor de la mort es feia encara més punxant i més inexplicable.
El professorat de religió es veu interpel·lat per l’alumnat a explicar el sentit del dolor i de la mort, especialment en aquestes circumstàncies en què es viu més de prop. Les sèries i els mitjans de comunicació, sovint embarcats en el corrent hedonista actual, presenten el dolor com una anomalia en la nostra vida, com un tabú, com una pàgina que cal evitar a tota costa. I si no es pot eliminar el dolor, s’elimina a la persona. Els professionals de la salut ho veuen amb escepticisme perquè han estat formats per a sanar, per a guarir, no per tallar vides. Tot plegat conforma un entorn complicat en el que cal aprofundir per no deixar-se portar per arguments simplistes o etiquetes que no solucionen el problema.
En aquest article, l’associació E-Cristians ha elaborat un argumentari de 20 raons que ens poden ajudar a centrar el tema i elaborar alguna activitat de tipus debat, especialment amb l’alumnat dels cursos superiors d’ESO i Batxillerat. La vida és un do que té un principi i un final, i l’acompanyament i les cures pal·liatives són mitjans que s’han mostrat molt eficients alhora que respectuosos amb la nostra fe.
