Les paràboles són relats, històries breus, clares, senzilles, i la seva finalitat és transmetre un ensenyament de la manera més comprensible i fàcil de recordar. En totes destaca la petitesa dels començaments; i el creixement progressiu d’aquest Regne; la seva força regeneradora per als cridats per Déu a la salvació, que assoliran si corresponen a aquesta vocació.
Jesús predica utilitzant paràboles, és a dir, exemples vius, imatges preses de la vida ordinària, donant-los continguts rics i amplis. Porta més d’un any recorrent els camins de Palestina, predicant l’Evangeli del Regne i confirmant la seva doctrina amb innombrables miracles. Molts creuen, d’altres no. Jesús parla del Regne de Déu amb tacte i utilitza paràboles en què, sense amagar que està dient coses noves, incita els oients a interessar-se i els adverteix: «qui tingui orelles per sentir, que escolti». Entendran els qui tinguin un cor disposat a la conversió a Déu amb el rebuig del pecat, també en les formes més subtils.
Pensem que són un recurs que ha d’estar sempre present en les nostres classes de religió i que l’alumnat s’ha d’anar familiaritzant amb el seu significat de manera progressiva. Presentem aquí el treball del Toni Matas, amb dibuixos del Picanyol, amb uns consells d’interpretació. Un material semblant en castellà el podem trobar aquí.
