El passat 21 de febrer va tenir lloc la IV Jornada del Departament de Religió a l’IESE, amb l’assistència de més d’un centenar de professors i professores, i les intervencions de Mn. Joan Fernández i Juan Pablo Cannata, que van oferir una reflexió profunda sobre la missió del professor de Religió en el context actual.

Goyo Romera, director de centres educatius d’Institució Familiar d’Educació, va presentar la Jornada dintre del context del lideratge ètic, un dels tres pilars del nou projecte educatiu, Aude30, i com la presència de la religió és transversal i impregna tota l’acció educativa dels nostres col·legis.

Mn. Joan Fernández: educar des del cor i la relació

Mn. Joan Fernández, responsable de la formació espiritual de la Prelatura de l’Opus Dei a Catalunya, va centrar la seva intervenció en la identitat i la responsabilitat del professor de Religió. Va recordar la importància de no oblidar “la mirada de Déu” sobre la nostra tasca, així com la mirada de les famílies i del futur dels nostres alumnes  .

Va destacar que l’assignatura de Religió no és només transmissió de continguts, sinó sobretot relació: “REL” com a relació i la «L» central de  “love». La classe es dona també amb la pròpia vida i implica personalment el docent. En un context marcat per l’individualisme —que “roba la identitat”—, va subratllar que un dels grans reptes és ajudar els joves a creure’s que són estimats  .

Per arribar al cor dels alumnes, cal treballar la dimensió emocional i crear experiències de silenci i de bellesa. Jesús es presenta com a viu, com a llum del món, i com un Déu que estima, afirma, confia i genera comunió. En aquest sentit, el professor pot “pregar pels seus alumnes, viure-ho i proposar”, deixant obrar Déu en ells.

També va remarcar que la religió és un dels pocs antídots davant el relativisme cultural actual  i que al col·legi cal entrar “a fons en els perquès”.

Juan Pablo Cannata: anunciar la fe en un canvi d’època

Per la seva banda, Juan Pablo Cannata, que treballa en Comunicació i Apostolat de l’Opinió Pública a la seu central de l’Opus Dei a Roma, va situar la reflexió en el marc cultural contemporani, parlant d’un veritable canvi d’època i d’un “canvi climàtic espiritual” amb nous desafiaments educatius.

Va assenyalar la progressiva desaparició de referències comunes i la dificultat de transmissió de la fe en societats tradicionalment cristianes. En aquest context, cal ajudar els alumnes a afrontar les grans preguntes existencials i a descobrir que “les respostes són en la fe, les preguntes en la realitat”.

També es va abordar la qüestió de la unitat antropològica, el repte de l’individualisme i la importància de la pastoral familiar, amb la necessitat de pensar què necessita realment cada família i com crear una autèntica cultura cristiana en l’àmbit domèstic.

Finalment, es va advertir del risc que “el programa” esdevingui una amenaça per a la relació educativa, recordant que el centre de la tasca no és només el contingut, sinó la persona concreta de l’alumne.

La jornada va oferir, així, una mirada esperançada i exigent sobre la tasca del professorat de Religió: formar des del cor, en relació, i anunciar Crist amb convicció en un context cultural complex però ple d’oportunitats.

Taula rodona de bones pràctiques

La taula rodona va oferir diverses experiències concretes de centres educatius, mostrant maneres creatives i profundes de viure i transmetre la fe en les diferents etapes.

Imma Canela (Les Alzines – ESO) va presentar el treball realitzat a 1r d’ESO sobre el Nadal, la vida oculta de Jesús i, actualment, la Setmana Santa. Va destacar l’elaboració d’un llibret amb imatges creat pels mateixos alumnes com a eina per aprofundir i fer més significativa la comprensió dels continguts.

Judit Malgosa (Airina – EPRI) va explicar la iniciativa d’apadrinament entre alumnes: els de 3r, un cop feta la Primera Comunió, apadrinen un alumne de 2n i l’acompanyen durant el curs següent en el seu camí cap a l’Eucaristia. Comparteixen moments significatius com el Nadal, la Quaresma, la imposició de la Creu o la Bíblia, i fins i tot poden anar junts a l’oratori en estones lliures. Aquesta experiència permet als més grans reviure el seu procés de fe i als més petits viure’l amb intensitat, tot afavorint la cohesió i el creixement espiritual dins el cicle  .

Alberto Delgado (La Farga – Batxillerat) va subratllar la importància d’adequar la proposta formativa a l’edat, la maduresa i les inquietuds personals dels alumnes, especialment en una etapa que pot ser la “darrera oportunitat” per a molts. Va compartir dues iniciatives concretes: un qüestionari anònim a inici de curs per conèixer millor els interessos i preguntes dels alumnes, i un directe a mitjan curs amb preguntes anònimes sobre afectivitat i sexualitat, que genera gran interès i connexió.

Finalment, Joe Quirant (La Farga – ESO) va explicar com la paràbola del sembrador, seguint Jared Dees, pot ser una bona metàfora de la nostra tasca docent. Convé distingir entre la tasca del pagès i la del sembrador en la feina docent. Nosaltres hem de llençar la llavor arreu sense angoixar-nos pels fruits, dels quals Déu ja se’n cuida. També va compartir l’experiència de treballar els Evangelis amb els alumnes de 2n d’ESO a través dels quatre passos de la Lectio Divina, ajudant-los a aprofundir personalment en la Paraula. En primer lloc, la lectio («què diu el text?»); en segon lloc, la meditatio («què em diu el text?»); en tercer lloc, la oratio («què li dic jo a Déu sobre aquest text?»); i finalment, la contemplatio («com aquesta paraula em canvia el cor, el pensament, la vida?»).

En conjunt, la taula rodona va posar de manifest la riquesa d’iniciatives que, des de la creativitat i l’atenció personal, fan possible una transmissió viva i significativa de la fe a totes les etapes educatives.