Us presentem ara la ressenya de dos llibres que ens ajuden a situar la religió en l’ampli marc de l’educació integral, aquella a la qual tota família i tota escola hauria d’aspirar.

Aguiló, Alfonso (2025) Cuestión de identidad. Madrid: Rialp.

Una escola o una família que vol educar amb sentit cristià és, en si, una comunitat creativa i oberta. La seva fe es fa cultura i arrela en escenaris molt diversos.

L’escola no pot tenir un horitzó autoreferencial, ni tractar només de ser una bona escola, ni tan sols la millor. No pot viure per a la seva autopreservació, sinó per respondre amb valentia als desafiaments del present i del futur. Heu de tenir el coratge de sortir de si mateixa i comprometre’s amb la construcció d’un món millor.

Aquest llibre s’adreça a tothom que, per educar, vulgui inspirar-se en els grans principis de convivència que la fe cristiana ha portat a la nostra civilització.

Bown S., Ronald (2024) Educar para la vida. Experiencias en la enseñanza de la religión. Pamplona: EUNSA.

Aquest text ha estat escrit per 18 professors que fan classes de Religió i està enfocat a la millora de les nostres classes. Els autors reuneixen més de 300 anys d’experiència en classes de Religió.

Els professors de Religió treballem en condicions i circumstàncies molt diverses. En algunes escoles les classes de Religió són obligatòries i en altres, optatives. En alguns aquesta assignatura és prioritària al projecte educatiu, i en altres, més aviat secundària. De vegades la disciplina està molt ben treballada i en altres presenta serioses deficiències. Alguns establiments donen suport al professor fortament, però en altres, se sent menys aquest suport. Aquest llibre està dirigit a tots ells, siguin quines siguin les seves circumstàncies.

Religió és l’assignatura més important, perquè la nostra missió és ensenyar a viure, conèixer la veritat i trobar un sentit a la vida. Aquesta realitat ens inspira per posar-nos al servei de les altres assignatures i ser responsables perquè el nostre exercici docent estigui a l’alçada de l’enorme missió que tenim entre mans. És evident, doncs, que la nostra tasca com a professors implica una gran responsabilitat. A cadascuna de les nostres classes tenim una oportunitat, potser única, de transformar vides. És veritat que l’únic capaç de convertir una persona, de transformar-la per dintre, és Déu mateix. També ho és que en el procés de construcció de la pròpia identitat i de conversió personal, cada alumne és qui ha de fer ús de la llibertat deixant-se guiar per la gràcia de Déu. Però també és clau tenir en compte que podem ser instruments de Déu i il·luminar la intel·ligència dels nostres alumnes i enfortir la seva voluntat, perquè així puguin triar lliurement i deixar-se convertir per la seva gràcia.